Jo no vaig saber què dir-li. Què li haguéssiu contestat, vosaltres?

Pregunta pel Departament de Llengües, sobre el debat de l’ortografia. Els primers anys de docència un alumne de primer d’ESO, després de marcar-li un error ortogràfic, em va dir alguna cosa com la següent: “Si jo creés un diccionari ortogràfic i de pronúncia i fos rigorós i sòlid amb el meu criteri, que podria ser no pas els ètims sinó aconseguir un llenguatge escrit el més proper possible a la meva prosòdia, estaria cometent errors ortogràfics? És a dir, si el meu criteri fos escriure o transcriure segons la varietat dialectal gironina, hauria d’escriure (gràficament) ‘pulissia’ i fonèticament /pu.ɫiˈsi.ə/. Però potser per un argument pragmàtic tindria més sentit el meu mètode que el fabrià, oi? I, de fet, el meu mètode és totalment compatible amb el teu establiment fabrià autoritari de l’ortografia perquè quan escric ‘pulissia’ m’entens perfectament car em marques la falta. Llavors, si em marques com a incorrecció el que per a mi és una millor selecció de la grafia, m’estàs aplicant una mesura punitiva per no participar de les regles del teu joc ortogràfic, quan jo n’he desenvolupat unes de més senzilles i que són compatibles amb la teva reglamentació.” Jo no vaig saber què dir-li. Què li haguéssiu contestat, vosaltres?

Una distopia juvenil del coneixement

M’agradaria escriure una distopia juvenil. Em falten els personatges i la història, però tinc molt clara l’ambientació. Us la comparteixo: Serà en una època en què el coneixement s’ha devaluat perquè els gurús educatius de la societat diuen que el futur és incert.

En aquesta societat, s’han abandonat els coneixements. I escoles i instituts només avaluen una cosa que anomenen COMPETÈNCIA, que seria una destresa. En aquesta societat, només interessa quina habilitat tens: Si saps fer amics, si saps com funcionen les noves tecnologies, etc.

Discurs de casament de l’Adrià i l’Anna

Ens trobem, avui, reunits per celebrar l’amor que l’Adrià Giralt Dejuan i l’Anna Camós Carreras es professen. És un dia molt especial en les seves vides, el més especial m’atreviria a dir i l’han volgut compartir amb tots nosaltres: Família, amics, personal del Mas, fotògraf i DJ contractat i Narcís Auguet.

Em va fer molta il·lusió quan l’Anna i l’Adrià em van demanar si volia oficiar la seva cerimonia perquè sabia que seria el més aprop que podria estar de casar-se amb tots dos, alhora. En un primer moment vaig pensar que volien que fos el seu DJ perquè em van dir que faria d’MC però no, no parlaven d’això. Volien que jo oficiés la cerimonia. Així que des del moment que m’ho van comunicar, vaig començar a pensar “què en sé jo de l’amor?”. Vaig tenir tot un any per trobar una resposta. I després encara un altre. I ara us explicaré què he après amb la meva recerca.

Povera e nuda vai, Filosofia

Publicat a Núvol (03/02/22)

L’esborrany de la nova llei educativa, la LOMLOE, sentencia a mort l’optativa de Filosofia en l’etapa de la secundària obligatòria. Des del curs passat, ja podíem intuïr-ne la mort, atès que en algunes comunitats autònomes la guillotina va arribar-li abans a una parenta seva, l’Ètica. Assignatura, aquesta darrera, que va néixer morta en el sistema educatiu català.

Els professors de secundària vivim atemorits amb els canvis educatius perquè hem entès que aquests no es fonamenten en les raons que caldria, sinó que tenen a veure amb els colors polítics: canvi de govern, canvi de llei educativa. Això sí, després també hi ha qui acusa mestres, com li va passar a Sòcrates, de fomentar ideologies entre el jovent. Com si no fos ja prou complicat impartir docència i fer entendre segons quin temari al nostre alumnat.

Sobre la supressió de l’Ètica a 4t d’ESO

Últimament són molts els articles i manifestos que es troben a la xarxa en favor de mantenir una assignatura a quart d’ESO titula Ètica. Cal destacar, però, que a Catalunya aquest tema no ha generat l’enrenou que sí que ha tingut a la resta de l’Estat espanyol. Per què, això?

Molt senzill: A les aules catalanes no existeix una assignatura titulada Ètica. El marge de maniobra educatiu de cada comunitat autònoma ha fet que aquesta assignatura hagi mort molt abans en el currículum educatiu català. El més semblant que hi ha a les nostres contrades és una assignatura per a tots els cursos de secundària (i de títol il·lustrat!) anomenada Cultura i valors ètics, hereva de la famosa Educació per a la ciutadania. En els centres educatius amb prou cura pel pensament, podem afegir una altra assignatura, una optativa a quart d’ESO (és a dir, que només s’imparteix als alumnes que l’escullen), que s’intitula Filosofia.