Monthly Archives: Mai de 2012

Univers Borges a Girona

Univers són unes jornades culturals dedicades a un gran escriptor de la literatura universal que tenen lloc cada mes de juny a Girona i a alguns pobles de la comarca.

Hi participen moltes entitats culturals amb l’objectiu de sumar esforços per aconseguir un programa ric en propostes que permetin acostar-se a l’univers literari de l’autor des de perspectives noves i complementàries.

Univers ha dedicat la seva programació a Joyce, Sartre, Proust, Woolf, Kafka, Calvino, Faulkner i Pessoa. En l’edició 2012, posen l’atenció en Jorge Luis Borges.

Sobre l’escriptor

Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 1899 – Ginebra, 1986) és un dels escriptors més importants de la literatura llatinoamericanaLa seva obra, de la qual destaquen contes, assajos i poesia, parla de temes universals com la identitat o el temps, amb incidència en el vincle entre realitat i ficció.

Continua la lectura de Univers Borges a Girona

El gran Gatsby de Francis Scott Fitzgerald

De Fitzgerald només havia llegit El curiós cas d’en Benjamin Button i alguns pocs contes més. Totes les seves narracions estan impregnades de foxtrot i de vetllades a l’oest, al sud, al nord o a l’est dels Estats Units. Les classes socials, també hi són molt presents i un element que passa força desapercebut però que hi figura de rerefons, no és altra que, la Gran Guerra. A part, una mostra de l’esnobisme de l’època era haver passat una temporada en una gran ciutat europea com ara París, fet que també hi és present en aquest relat i en d’altres.

  • Títol original: The great Gatsby
  • Títol traduït: El gran Gatsby
  • Autor: Francis Scott Fitzgerald
  • Any de publicació: 2010
  • Llengua original: anglès (1925)
  • Traducció: Ramón Folch i Camarassa
  • Editorial: Labutxaca
  • Col·lecció: narrativa
  • Pàgines: 240
  • ISBN: 978-84-9930-144-0

ARGUMENT: Poc es podia imaginar, Nick, quin era el motiu principal de les festes de Mr. Gatsby, el seu veí i propietari d’una luxosa mansió a West Egg. Els dos veïns s’aniran coneixent i mentre fan un viatge que a travessarà les superflues conductes dels individus de classe mitjana-alta fins a arribar a l’amor vertader.

Un costumisme molt metafòric

En realitat Fitzgerald fa un exercici de costumisme del 1922. Ens relata com és la societat de l’oest dels Estats Units i com és la societat de l’oest dels Estats Units que s’ha traslladat a l’est (Nova York, en aquest cas). Però la forma de relatar-ho és magnífica. Plena de paraules que brollen com un font. Les metàfores i altres elements comparatius hi són molt presents i fan que puguis configurar un entorn de festivitat i alhora de decadència oculta.

Continua la lectura de El gran Gatsby de Francis Scott Fitzgerald

Una cuestión personal de Kenzaburō Ōe

Kenzaburō Ōe, es un escrito japonés galardonado con el premio Nobel de literatura en 1994. Gran parte de su obra girará entorno a la realidad que vive junto a su hijo, Hikari (que significa luz) Ōe, el cual padece autismo.

  • Título original: 個人的な体験
  • Título traducido: Una cuestión personal
  • Autor: Kenzaburō Ōe
  • Año de publicación: 1999
  • Lengua original: japonés (1964)
  • Traducción: castellano
    (Yoonah Kim y Roberto Fernández Sastre)
  • Editorial: Anagrama
  • Colección: Compactos [CM 188]
  • Páginas: 192
  • ISBN: 978-84-339-6619-3

ARGUMENTO: Bird es un profesor de inglés en una academia preuniversitaria con una vida más o menos senzilla y el sueño de viajar por África. No obstante este sueño se irá desvaneciando cuando se entera que su hijo recién nacido podría ser un vegetal durante toda su vida.

Un dura realidad

Como he contado antes la obra de Ōe girá entorno a una problemática (Una cuestión personalDinos cómo sobrevivir a nuestra locuraEl grito silencioso y ¡Despertad, oh jóvenes de la nueva era!) que no es otra que tener un hijo discapacitado o con deformidades, tal y como le ocurrió al mismo escritor.

Una història personal

Cuando su hijo nacio padecía unas discapacidades en su desarrollo que según los doctores le llevarían a la muerte. Fueron estos quienes trataron de convencer a Kenzaburo y a su mujer de que dejarán morir al niño, no obstante ellos tenían muy claro que querían que su hijo viviera. Después lo operaron y los resultados fueron que permaneció con discapacidad visual, retraso en el desarrollo, epilepsia y una coordinación física limitada y tampoco podía hablar demasiado.

Continua la lectura de Una cuestión personal de Kenzaburō Ōe

Chico & Rita de Fernando Trueba i Javier Mariscal

Feia temps que la volia veure i vaig aprofitar ahir fer-ho. La vaig veure en català, cortesia de la versió que es va passar per TV3 no fa gaire temps (concretament el 10 de febrer d’aquest mateix any). Deixo un enllaç també l’entrevista que se li va fer l’Àlex Gorina a Javier Mariscal a l’espai Sala 33, emès just després de la pel·lícula animada.

Crítica dura a la televisió catalana per no deixar seleccionar l’opció en espanyol cubà (llengua original de la pel·lícula). No dubto que el doblatge al català no sigui bo, però potser és una pel·lícula que en V.O. crec que pot guanyar molt més, donat que la música  del film és cantada en cubà i anglès.

El dibuix m’ha fascinat i captivat. La història és prou interessant però crec que, lamentablement, la música no acaba de rutllar prou bé com a fil conductor.

El film que compte amb un premi Goya; 2 Gaudí i un premi de Cinema Europeu, a més a més d’una nominació a millor pel·lícula d’animació als Oscars; és una combinació entre la màgia del dibuixant valència Mariscal i el talent de l’oscaritzat Fernando Trueba en el guió i la direcció.

La música condueix tota la narració amb ritmes sobretot de jazz latino y alguna peça més pròpia de música cubana.

 SINOPSI: Chico, es un jove pianista que busca una cantant per triumfar en el món de la música. El temps s’atura quan descobreix a la Rita, una preciosa cantant amb qui iniciarà una relació afectiva. Els dos tenen un mateix somni: triomfar a la ciutat de les oportunitats.

Les pinzellades de Mariscal

El dibuix, molt en la línia de Mariscal, és potser el que més m’ha agradat. Un dibuix que combina molt bé tant amb els paisatges de l’Havana cubana: amb uns colors i unes línies que evoquen caliu estiuenc i alhora també amb el joc de grisos i el to blanquinós nevat de la, ja cosmopolita, Nova York dels anys 50, durant l’hivern.

Formidable la creació de les escenes amb contingut sexual (escena del llit al primer encontre entre els dos personatges principals). Semblen reals i tot: la turgència dels pits de la Rita; els petons per tot el cos que li fa en Chico; la complicitat a l’endemà. Una configuració meravellosa. S’esgoten les paraules per parlar de l’amor i la passió d’aquella escena.

Continua la lectura de Chico & Rita de Fernando Trueba i Javier Mariscal

Vilaweb i Traduccions Inèdites se sumen a l’any Dickens

Dos-cents anys del naixement de Charles Dickens

Aprofitant el bicentenari Dickens, Vilaweb se suma a les múltiples iniciatives de difussió de l’escriptor. Algunes iniciatives ja van ser breument esmentades, com la nova traducció de Els papers pòstums del Club Pickwick de Traduccions Inèdites, de la que també parlaré ara.

Traduccions Inèdites i Els papers pòstums del Club Pickwick

Traduccions Inèdites fa unes setmanes ja va presentar una nova traducció, més actual que la de Josep Carner, d’aquesta primera obra de Charles Dickens que és Els papers pòstums del Club Pickwick.

Recordo que per a qui vulgui adquirir el llibre ha de saber que es pot adquirir en format paper, a través de l’edició d’A contra vent. I es preveu que en un temps es pugui descarregar en epub i PDF, a través del mateix web de Traduccions Inèdites.

El traductor i la traducció de Els papers pòstums del Club Pickwick

Miquel Casacuberta és llicenciat en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic.

Actualment es dedica a la docència i segueix traduint llibres que li agraden i que no estan traduïts al català. Alguns dels autors traduïts són Henry James, Nathaniel Hawthorne, L.P. Hartley, John Steinbeck, George Eliot, Thomas Hardy, Charles Dickens, R.K. Narayan, D.H. Lawrence, Joseph Conrad, Willa Cather i altres.

Vilaweb i la Casa Inhòspita

Vilaweb ens ofereix en PDF i per fascicles gratuïts (un cada diumenge) una novel·la que va ser traduïda, a Catalunya, com a El Casalot (Bleak House) de l’escriptor anglès Charles Dickens. En aquesta ocasió se li escau el títol de Casa Inhòspita.

El traductor i la traducció de la Casa Inhòspita

Josep Tebé Castellà (Ponts, 4 de març de 1944 – Barcelona, 29 de gener de 2010), n’és el traductor i la va començar a publicar, amb el pseudònim de Manel Pegagrega, el 13 de desembre de 2007 en remeses mensuals al seu bloc personal.

Va començar-ne la traducció perquè després de demanar per enèsima vegada aquesta obra de Dickens el llibreter li va contestar:

—Per què no la tradueixes tu?
—Sí, home —va dir, fugint d’estudi.