Feia temps que la volia veure i vaig aprofitar ahir fer-ho. La vaig veure en català, cortesia de la versió que es va passar per TV3 no fa gaire temps (concretament el 10 de febrer d’aquest mateix any). Deixo un enllaç també l’entrevista que se li va fer l’Àlex Gorina a Javier Mariscal a l’espai Sala 33, emès just després de la pel·lícula animada.
Crítica dura a la televisió catalana per no deixar seleccionar l’opció en espanyol cubà (llengua original de la pel·lícula). No dubto que el doblatge al català no sigui bo, però potser és una pel·lícula que en V.O. crec que pot guanyar molt més, donat que la música del film és cantada en cubà i anglès.
El dibuix m’ha fascinat i captivat. La història és prou interessant però crec que, lamentablement, la música no acaba de rutllar prou bé com a fil conductor.
El film que compte amb un premi Goya; 2 Gaudí i un premi de Cinema Europeu, a més a més d’una nominació a millor pel·lícula d’animació als Oscars; és una combinació entre la màgia del dibuixant valència Mariscal i el talent de l’oscaritzat Fernando Trueba en el guió i la direcció.
La música condueix tota la narració amb ritmes sobretot de jazz latino y alguna peça més pròpia de música cubana.
SINOPSI: Chico, es un jove pianista que busca una cantant per triumfar en el món de la música. El temps s’atura quan descobreix a la Rita, una preciosa cantant amb qui iniciarà una relació afectiva. Els dos tenen un mateix somni: triomfar a la ciutat de les oportunitats.
Les pinzellades de Mariscal
El dibuix, molt en la línia de Mariscal, és potser el que més m’ha agradat. Un dibuix que combina molt bé tant amb els paisatges de l’Havana cubana: amb uns colors i unes línies que evoquen caliu estiuenc i alhora també amb el joc de grisos i el to blanquinós nevat de la, ja cosmopolita, Nova York dels anys 50, durant l’hivern.
Formidable la creació de les escenes amb contingut sexual (escena del llit al primer encontre entre els dos personatges principals). Semblen reals i tot: la turgència dels pits de la Rita; els petons per tot el cos que li fa en Chico; la complicitat a l’endemà. Una configuració meravellosa. S’esgoten les paraules per parlar de l’amor i la passió d’aquella escena.
Continua la lectura de Chico & Rita de Fernando Trueba i Javier Mariscal →
Univers són unes jornades culturals dedicades a un gran escriptor de la literatura universal que tenen lloc cada mes de juny a Girona i a alguns pobles de la comarca.
Título original: 個人的な体験
Traduccions Inèdites fa unes setmanes ja va presentar una nova traducció, més actual que la de Josep Carner, d’aquesta primera obra de Charles Dickens que és Els papers pòstums del Club Pickwick.
La barba no fa el filòsof, 