Una autobiografia d’allò més curiosa
El primer llibre que he llegit de Nothomb ha estat el relat de les seves experiències en una companyia japonesa. Centrat en l’any de la seva vida que va passar a Tòquio (1990-1991), mentre treballava per a Yomimoto, com a intèrpret? com a noia dels cafès? com a netejadora de vàters? Realment no queda clar ben bé quina feina volien que desenvolupés, el que si que es demostra és que les seves capacitats són desaprofitades.
Títol original: Stupeur et tremplements- Títol traduït: Estupor i tremolors
- Autor: Amélie Nothomb
- Any de publicació: 2000
- Llengua original: francès (1999)
- Traducció: català (Antoni Dalmau)
- Editorial: Columna Edicions
- Col·lecció: Clàssica
- Pàgines: 108
- ISBN: 84-8300-984-6
- Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa
Dura crítica d’una japonòfila al sistema nipó
El que més sorprèn és que Amélie-san (com li diuen en seus companys japonesos, i que podriem traduir com a senyoreta Amélie) és una gran amant del Japó. Va neix a Kobe, a la prefectura de Kansai (Japó) i des de petita que va aprendre el japonès. Als cinc anys al seu pare, diplomàtic, el van destinar a la Xina. I així va desapareixer el somni nipó. Amb vint i pocs anys va tornar al Japó, aquest cop per a treballar en una empresa japonesa, gràcies als seus coneixements de francès (llengua materna) i japonès (llengua apresa de petita a l’escola).
La barba no fa el filòsof, 